QUADRE D'ENTRENAMENTS

Aquest espai es per anotar voluntariament els kms, que es fan durant la setmana.
Si us plau cal dir la veritat. Així el diumenge ja tens informació a qui pots atacar o no :))))))))

Etapa Lloret

Més de 110 kms. van fer els valents corredors de la colla Fent Fang de Breda. Amb una calor terrible l'esforç va ser considerable. Felicitats!!!!. El recorregut va ser
Breda-Lloret i esmorzar a prop de Canyelles; a la tornada van arribar fins a Tossa i des d'allà van agafar la "carretera de la vergonya" que arriba a Llagostera, després fins a Mallorquines-Hostalric-Breda. L'etapa reina, sense cap mena de dubte.

LA RENDICIÓN DE BREDA

La Rendición de Breda tuvo lugar el 5 de Junio de 1625. El gobernador Justino de Nassau rindió la ciudad y entregó las llaves al general Ambrosio de Spinola. Diego Veázquez la inmortalizó en el famoso cuadro de "Las Lanzas". En 2008, el Tenorio entregó el Farolillo Rojo, también en una villa llamada Breda, al Nen.

¡Felicidades Carlos!

Gracias Carlos por la tarde de ciclismo que nos has dado a los aficionados. Ese "hachazo" al principio del puerto, y no un puerto cualquiera sino Alp d'Huez, una de las cimas míticas del ciclismo mundial, ha sido increíble. Ojalá tengas suerte en la contrarreloj y puedas ganar el Tour, aunque lo importante es disfrutar el presente: la victoria de etapa y el maillot amarillo. A partir de ahora y durante mucho tiempo esa montaña se llamará Alp de Sastre.

Sortida Lloret 27.07.08

Pel proper diumenge hi ha proposta d'anar a Lloret a esmorzar. L'Avi sortirà de Canyet i ens podiem trobar amb un restaurant que hi ha a peu de carretera al costat del desviament a Canyelles.

Sortida Caldes 20.07.08

Després de molt de temps va reaparèixer en Sam, i es va poder veure que ja estava quasi recuperat del genoll perquè va fer la recta d'Hostalric com una bala. En la meta volant de Caldes l'Avi no va deixar que ningú li "toqués l'orella". L'esmorzar va està acompanyat per una concentració de motos, així que la tranquil·litat necessària "para el reposo del guerrero" va estar absent. A la tornada van haver-hi de fer una parada tècnica al bar de l'aeroport de la carretera d'Arbúcies a petició d'en Màgic Magí. Les clares de cervesa ens van recuperar d'alló més bé. Després l'Avi va posar la directa i no va parar fins a Coll de Norri. En Tenorio va aguantar fins els inicis del coll, i semblava que la medalla de plata estava assegurada, però no va comptar amb la capacitat de sacrifici i la voracitat d'en Piolin que se'l va menjar en la penúltima corba. Molta inexperiència demostra aquest corredor en "la cabeza del pelotón", es nota molt que sempre anava a la cua, ja que quan té una possibilitat de guanyar sempre hi ha algú que el supera.

Etapa diumenge 20 juliol

Hi ha una proposta d'arribar fins a Caldes de Malavella a esmorzar.

Salut

Etapa St. Iscle 14.07.08

D'anada l'Avi es va imposar a Collsacreu, amb un sprint davant el Màgic Magí. Després van esmorzar a St. Iscle. A la tornada en Tenorio va donar un "hachazo" només sortir de St. Iscle i va fer quasi tot el port en solitari, però quan estava a punt d'arribar al cim de Collsacreu, el Màgic Magí el va superar a la darrera corba i es va portar el premi de la muntanya.
Per cert, avui es Sant Enric, felicitats al Rovelló.

Més endavant podreu gaudir del meu nou relat: SMS en la madrugada y otras hierbas...

CICLISMO

Creo que la primera vez que me emocioné con el ciclismo fue con Luis Ocaña, cuando estuvo a punto de ganar el Tour de 1971, y tuvo que abandonar debido a una caída en el Coll de Menté, en los Pirineos. En aquella ocasión lucía el Maillot Amarillo y llevaba una renta de 7 minutos sobre Eddy Merckx "El Caníbal". Después, en el Tour de 1973, Luis Ocaña consiguió ganar la carrera y ser el segundo español que lo conseguía después de Bahamontes.
Más adelante fue Bernard Hinault "El Tejón" el que me impresionó. El bretón de Yffiniac era un ciclista combativo y obstinado, y no en vano consiguió ganar 4 Tours, 3 Giros y 2 Vueltas. Su duelo con Marino Lejarreta en la Vuelta 83 fue antológico, y aunque el vasco llegó a ser líder y a ganar la etapa en los Lagos de Covadonga, "El Tejón" acabó imponiéndose.
Pero sin duda la época que más me marcó fue la de Perico Delgado y sus participaciones en el Tour de Francia. "Hachazo de Perico" es una frase que nunca olvidaré y que me emocionaba cuando la escuchaba aquellas tardes de Julio plantado ante el televisor a finales de los años 80. Perico fue un tipo peculiar que incluso tenía su propio lenguaje. A él se le atribuye el término "Pájara" para definir un desfallecimiento, o "El Tío del Mazo". No cabe duda de que el ciclismo español le debe mucho.
Nunca he sido fan de Miguelón, aunque 5 Tours consecutivos no los gana cualquiera. El ciclismo actual, con una tecnología aeroespacial a la hora de diseñar bicicletas, y con expertos en medicina y biotecnología que, en vez de cuidar al corredor, lo que hacen es ayudar a enmascarar el dopaje, no me llama mucho la atención. Ya sabemos que no todo el monte es orégano y que la gran mayoría de los ciclistas son honrados profesionales, aunque como dijo un ciclista que no recuerdo: "¿No querrán que subamos al Mont Ventoux sólo con galletas?"

PROPERA ETAPA ST. ISCLE

El diumenge 13 de juliol hi ha proposta d'anar a Sant Iscle a esmorçar. Sobre la marxa ja veurem si la fem per un cantó o per un altre.

SORTIDA A OSOR 03.08.08

La gran sortida d'aquesta temporada es preveu pel dia 3 d'agost. El recorregut serà Breda-Mallorquines-Santa Coloma-Anglès-Osor-Sant Hilari-Arbúcies-Breda. L'esmorçar serà a Osor, i ja cal que entrenem perquè penso avisar a la colla del meu nebot i aquests ja saveu que "hay que echarles de comer aparte".

ETAPA "Mortirolo" 6 juliol 2008

Després d'un any de nou ens van retrobar amb el "Mortirolo". El temps va ajudar perquè no feia molta calor i van poder fer l'escalada bastant bé. Després esmorçar a la Costa del Montseny i cap a casa. En Piolín continua molt fort i va arribar primer al cim. La resta van pujar també amb bon ritme.