Després de molt de temps va reaparèixer en Sam, i es va poder veure que ja estava quasi recuperat del genoll perquè va fer la recta d'Hostalric com una bala. En la meta volant de Caldes l'Avi no va deixar que ningú li "toqués l'orella". L'esmorzar va està acompanyat per una concentració de motos, així que la tranquil·litat necessària "para el reposo del guerrero" va estar absent. A la tornada van haver-hi de fer una parada tècnica al bar de l'aeroport de la carretera d'Arbúcies a petició d'en Màgic Magí. Les clares de cervesa ens van recuperar d'alló més bé. Després l'Avi va posar la directa i no va parar fins a Coll de Norri. En Tenorio va aguantar fins els inicis del coll, i semblava que la medalla de plata estava assegurada, però no va comptar amb la capacitat de sacrifici i la voracitat d'en Piolin que se'l va menjar en la penúltima corba. Molta inexperiència demostra aquest corredor en "la cabeza del pelotón", es nota molt que sempre anava a la cua, ja que quan té una possibilitat de guanyar sempre hi ha algú que el supera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario